Els microrelats presentats formen un conjunt de textos breus, però intensos, plens de metàfores i idees que conviden el lector/a a relectures. Barregen absurditat, humor, crítica social, introspecció i reflexions sobre art i literatura amb un llenguatge ric i precís.
1. Absurditat
Hi trobem des de reflexions filosòfiques sobre l’obertura mental ¨Creure¨, fins a escenes grotesques ¨Sala d’espera¨, històries com “Judicis”, “Portes”, “Concurs” o les dues peces sobre l’“Àpali!” ens mostren com la lògica quotidiana es capgira i provoca perplexitat i somriure a parts iguals.
La realitat es desfigura per donar lloc a escenes oníriques: arbres que es revolten ¨Revolta¨, criatures estranyes sorgint d’insults ¨Criatures¨, objectes que esdevenen protagonistes ¨Defectes¨. Relats com “Realisme Màgic” i “Somnis” evoquen Magritte i el surrealisme literari amb imatges impossibles.
Aquesta dosi de fantasia manté viva la sorpresa del lector.
2. Humor
Molts dels relats juguen amb l’humor: un llibre que mata els lectors ¨Lectures¨, un assassí que se suïcida per evitar reincidir ¨Reincidència¨, un home que “es defensa” fins a provocar una mort accidental ¨Defensa¨.
“Caritat” converteix un gest compassiu en una escena sexual incòmoda i hilarant. “Crims” i “Assassins en sèrie” exploren la violència i la seva banalització, però amb finalitats iròniques. “Sopar caníbal” dona la volta al ritual caníbal.
Aquest humor funciona com a mecanisme de crítica i desdramatització de temes tabú, aconseguint que alguns temes greus —violència, alienació, frustració— siguin més digeribles i alhora més punyents.
3. Potència visual i llenguatge ric
L’Albert Planelles treballa amb un llenguatge amb moltes imatges i sensorial: paisatges industrials descrits com a muntanyes i semàfors ¨Paisatge¨, escenes de vent que acaben amb una tragèdia quotidiana ¨Vent¨, descripcions quasi pictòriques de personatges que semblen relíquies ¨Temps¨.
L’Albert Planelles té una prosa molt expressiva, plena de metàfores i girs poètics amb un llenguatge molt precís, característica aquesta última de tota la seva escriptura.
4. Crítica social
Hi ha una mirada crítica envers les convencions socials, la política i la cultura. Es denuncia la hipocresia institucional ¨Acords¨, la buidor dels discursos ¨Alternatius¨, l’obsessió per la novetat i el consum ¨Cafè¨, o la dificultat de comunicar-se autènticament ¨Defensa¨.
Crítica la societat contemporània: ¨Prediccions¨, ¨Pèrdues¨. Textos com “Activitat política”, “Ministeris”, “Premi literari” o “Sanitat” són obertament satírics.
5. Introspecció
Diversos microrelats exploren la condició humana: la impossibilitat d’abastar tot el coneixement ¨Llegir¨, la repetició obsessiva com a condemna ¨Dèria¨, el pas del temps i la memòria de la infància ¨Jugar¨. Alguns relats tenen un fons més trist o introspectiu: “Interrogatori” explora la mort com a metàfora de buidor vital. “Un pobre” reflecteix l’exclusió social i la mirada classista. “Lul·lianes” 1, 2 i 3 parlen de l’amor i la traïció en clau mística i filosòfica. “Desaparició” acaba sent una metàfora potent sobre la renúncia i el silenci.
6. Reflexions sobre art i literatura
Diversos relats es miren el fet artístic amb distància irònica: “Èxit” i “Plagi” parlen de la frustració creativa i el reconeixement social. “La pintura del silenci” i “Articulisme” reflexionen sobre el procés creatiu, el pes del buit i la necessitat d’expressar-se. “Llibreria” juga amb la confusió entre llibres i lectures, fent una crítica subtil al mercat editorial.
Com a conclusió, podem dir que VUITANTA-SIS contes i barbolles, publicat per Tèmenos Edicions, és un recull de microrelats molt potent i variat. La brevetat dels seus textos obliga a la concentració d’idees i a l’eficàcia expressiva. En Planelles aconsegueix condensar pensaments complexos en escenes de gran força.
És un conjunt de microrelats recomanable per lectors que gaudeixin d’una narrativa intel·ligent, amb un toc irònic i, de vegades, desconcertant. Són textos que conviden a la relectura, perquè cadascun amaga capes de significat que es descobreixen progressivament. En definitiva, VUITANTA-SIS contes i barbolles és un recull variat, ric i imprevisible on cada text és una petita peça autònoma que sacseja el lector/a amb imaginació, ironia o reflexió filosòfica. Un llibre perfecte per a lectors que gaudeixen de l’humor intel·ligent, el surrealisme i la crítica punyent de la realitat.
Podeu conèixer més de l’autor a l’entrevista que li vam fer a la Revista.
VUITANTA-SIS contes i barbolles. Microrelats d’Albert Planelles
Tèmenos Edicions, Barcelona 2025
