*Este artículo se puede leer en castellano, aquí.

És un món blanc el d’aquests dies sense accent

fred feroç que corre per la plana deserta

a la captura del darrer caliu de l’any morent…

Per què has vingut, Nadal?

Per què has vingut si el món no et vol rebre?…

Per què has vingut, Nadal?

No hi ha benvinguda per a tu

a la plana on els arbres dormen,

Nadal hostil als homes de bona voluntat!

«Nadal de 1944»

Així ens parla en Joaquim Amat-Piniella des del camp de concentració de Redl Zipf l’hivern de 1944.

Des de la mateixa revista Mirmanda ens expliquen:

Ara fa més d’un any que des de Mirmanda van decidir dedicar un número a la poesia, a les seves poetes, als seus poetes, als qui des del territori han sabut expressar amb paraules tot allò que tot sovint queda en la retina del pensament i de la memòria. Malauradament els dies que es va tancar el dossier va arribar la notícia de la mort de la Renada-Laura Portet, traspassada el 6 de setembre de 2021, a la vila d’Elna. Ella, segons ens explica la Irene Muñoz Pairet, que escriu un text en aquest número, estava molt il·lusionada en aquest número de Mirmanda. A la seva memòria està dedicat el present número.


Certament, en temps convulsos i inversemblants com els nostres, pot semblar contraindicat dedicar un número de Mirmanda a la poesia, però com ja deia Montaigne al segle XV, en temps sense déus ni herois, només hi ha l’opció de l’acció i/o de la poesia. Fer poesia, és en certa manera, actuar. Actuar de no res cap a futurs incerts. Això que a finals del segle XIX ja es va començar a albirar, amb autors com Nietzsche, Guyau o Simmel, avui és un fet inqüestionable. Per això, ens ha semblat oportú obrir-nos a aquest món de possibilitats que representa la poesia, tan en la seva vessant creativa, fent referència a certes poetes vinculades amb el nord català, com és sempre l’objectiu de la revista. En aquest número hi trobareu escrits sobre la mateixa Renada-Laura Portet i, també, sobre Simona Gay, Felícia Fuster, Maria Àngels Anglada, Quima Jaume i Rosa Font, Josep Sebastià Pons i Joaquim Amat Piniella. També hi trobareu un seguit de textos que revisiten el fet poètic des de diverses perspectives, com l’escriptura, la filosofia, la traducció, el gènere.


Així mateix, en aquest número no han volgut deixar de banda el fet transmissional que el poema posseeix. Des del diàleg a les noves formes de transmissió hi han dedicat un espai. També hi ha un lloc pel recull de la correspondència de Jordi Pere Cerdà, un referent per a la literatura i el teatre català. Amb aquest número de Mirmanda pretenen fer diverses aproximacions a la temàtica poètica, recollint tant aspectes conceptuals com temàtics. Exposen també aproximacions crítiques a poetes del nord català de les darreres dècades. Sense oblidar, però, aspectes més actuals com són les diferents formes, tant artístiques com tècniques, per apropar la poesia al més ampli públic. En aquest sentit hi trobem una reflexió sobre poesia visual de Guillem Dotú i els poemes de Ricard Mirabete i Albert Planelles.


El número s’acompanya alhora d’una vària de dos treballs: el primer reprèn la crítica sobre les fake news i, l’altre, s’endinsa en una anàlisi comparada de les extremes dretes al nostre país. Finalment, un cop més, compten amb la participació en forma de fotografia d’Ernest Abentín que retrata les peces d’art de Mònica Guerrero-Rosset. La seva passió per les arts plàstiques i especialment pel fang va començar en la seva infantesa, a l’escola amb el mestre, pintor i escultor Ricard Vaccaro. Aquest desvetllar de la sensibilitat artística ha marcat un recorregut acompanyant en tot moment la seva feina de pedagoga. A principis del 2000 es va començar a formar en la tècnica del Raku, a costat del ceramista i educador Roland Dautry, prop de Montpeller. Uns anys més tard va començar un intens període de formació a l’escola de ceràmica de La Bisbal, aprofundint en un ventall de tècniques diverses. Del torn a l’escultura, les creacions actuals s’inscriuen en una recerca constant de formes, textures i matisos. Així, l’acte creador a través de la transformació de la matèria, del fang, esdevé per a ella tant una necessitat existencial com una manera de deixar una empremta singular al món.

Aquest número, el 16 està dedicat a la poesia, els i les poetes i poemes com podeu veure a continuació:

PART I – Poesia
Ricard Mirabete, Poètica de l’esdeveniment 
Dolors Català, Barquer de les paraules 
Clàudia González, Barthes avec Pasolini ou l’ivresse poétique et l’écriture 
Virgínia Trueba, Allò que falta és no-res (reflexions sobre poesia i gènere) 

PART II – La transmissió poètica
Francesc Bitlloch, Poesia musicada al Rosselló 
David Madueño, Alquimistes i exploradors. apunts sobre la poesia a l’aula 

PART III – Poetes
Albert Planelles, Josep Sebastià Pons, la delicada contenció 
José Luís Regojo, Joaquim Amat-Piniella, poeta de resistència als camps de concentració nazis 
Rosa Ardid, Tres poetes empordaneses 
Estel Aguilar Miró, La flor en l’obra poètica de Simona Gay 
Irene Muñoz Pairet, La poesia de Renada-Laura Portet 
Sandrine Ferysshiny-Ribes i Caterina Riba, Felícia Fuster, les paraules que germinen dins la llengua 

PART IV – Poesia visual
Guillem Dotú, Poesia visual, una mirada íntima. 

PART V – Diàleg(s)
Josep Marqués, Jordi Pere Cerdà: alguns moviments i amistats 
Etienne Rouziès i Marie Grau, Poésie, vécu, écriture : autour de l’œuvre de Jordi Pere Cerdà. Entretien avec Marie Grau 

PART VI – VÀRIA
Ivan Cantero Muñoz, Fake News: negació de la realitat i desinformació. 
Gautier Sabrià i Jordi Bonet, Aliot / Albiol, mirall trencat? 

Resums/Abstracts 

Fotografies: Obra de Mònica Guerrero-Rosset representada en fotografies d’Ernest Abentín.

Es pot comprar aquí.

Acabem l’article amb el darrer pensament que en Joaquin Amat-Piniella va tenir des de la soledat de l’habitació de l’hospital de Bellvitge abans de morir el 3 d’agost de 1974:

Qui ha fet el guió de la meva història?