Escriptora i activista social. Quedà òrfa de pare als vuit mesos i als tres anys es traslladà a viure a Tarragona on començà a rebre classes particulars de la seva mare. Més tard, però, de lletres amb el filòsof Tomàs Sucona, de pintura amb el pintor Hermenegildo Vallvé i de música amb mossèn Joan Roca, perquè es negava anar al col·legi de les Carmelites.

Al 1893 intervé en la fundació del’«Escuela de Institutrices y otras carreras para la mujer» de Barcelona. Col·laboràen nombroses publicacions periòdiques com La Pàtria o Camp de Tarragona des de l’any 1902 fins al 1909, sota el pseudònim de Josep Miralles.

A partir del seu trasllat a Barcelona (1910) juntament amb el seu marit, el metge tarragoní Francesc Cañellas i els seus dos fills, començà la seva carrera literària i d’activitat social amb la col·laboració a revistes com Or i Grana, La tralla, Feminal, El poble català, Renaixement o La Veu de Catalunya, entre altres, malgrat que no deixà mai de col·laborar en la premsa tarragonina.

La seva primera aparició en públic fou en representació de la Junta de Dames de la Lliga contra la Tuberculosi a Girona, en un repartiment de premis a les mares que havien alletat els seus fills durant més temps. Participà activament en la tómbola de beneficència de les dones presidida per Dolors Monserdà. Fou membre de les Juntes d’Instrucció Pública i Protecció a la Infància de Tarragona, vocal de la Junta de la «Lliga del Bon Mot», vocal de la «Junta de Primera Enseñanza de Tarragona» i vocal de la «Junta de Protección a la Infancia». Fou també vicepresidenta tercera de la Federació Femenina contra la Tuberculosi, que presidia Leonor Canalejas de Farga.

Féu múltiples conferències en favor de la dona i la seva condició de treballadora arreu de Catalunya i a Madrid. Va ser membre de la Comissió Interina de Corporacions de la Junta Antituberculosa de la Protecció de Mares Pobres i de la Creu Roja.

L’any 1912 fundà i presidí la Federació Sindical d’obreres, amb l’objectiu de facilitar a les dones l’accés a la cultura i a l’educació, a més de defensar els drets com a treballadores. Obtingué la Medalla de Plata del treball (1923).

L’any 1915, a Lectura Popular va publicar un recull de poesies i narracions titulat Vers i prosa. Va publicar les novel·les Neus (1914), Contrallum (1917), Gripaus d’Or (1919) i Herències (1925). En castellà la novel·la curta Él… (1921).

Col·laborà a l’Institut de Reformes Socials de Barcelona (1918). Va protagonitzar exposicions i discursos sobre la condició de la dona, el treball a domicili, les obreres i les professions femenines a l’Ateneu Barcelonès i a altres institucions com l’Agrupació Feminal i el Museu Social de Barcelona.

Durant un mes fou diputada del Congrés a Madrid (1930). L’any 1927 publicà l’assaig El Profesionalismo y los Sindicatos. Fou la primera Inspectora Auxiliar de Treball d’Espanya. Intervingué en la iniciativa de fundar de l’Escola d’Infermeres a Barcelona. L’any 1946 publicà un recull de poemes, Al rodar del temps, i una novel·la en castellà, Confidencias.