Estaba escribiendo la reseña del poemario de Albert Planelles, La fortalesa del gram, cuando topé con el nombre de Marta Pérez i Sierra por primera vez. Ella era la autora del prólogo. Semanas después presenté una novela maravillosa situada en la época de la Generación poética Beat, del escritor mallorquín Josep Manual Vidal Illanes, Hereus de la penombra. Ahí conocí a uno de los responsables de la Editorial Gregal cuyos libros de poesía son muy interesantes y pensé que teníamos que reseñarlos en la revista. Entre medio una amiga me recomendó a Marta Pérez i Sierra, como «una poeta con una fuerza vital que deberías invitar al recital de #PoémameBcn», dijo, incluso me dio su correo electrónico. Todo lo anterior me llevó contactarla. Pérez i Sierra me envió un par de poemarios suyos y el destino hizo que fueran de la editorial Gregal.

Estaba claro que el destino se había confabulado para que conociese a esta poeta y por todo ello, decidimos entrevistarla y disfrutar de su vitalidad y de su poesía.

¿Podría usted contarnos un poco de su vida y actividad literaria?

Aquest passat 2019 ha estat, literàriament parlant, un any ple de satisfaccions. He rebut dos premis literaris: el Premi Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi (2019) amb el recull Escorcoll (Ed. Del Buc) i el Premi de Poesia Agustí Bartra – Ciutat de Terrassa amb el recull Punta de plom que per Sant Jordi publicarà Pagès editors. En aquests moments em dedico a escriure i a organitzar activitats culturals. Tinc un blog 4lletres.cat en que recullo les meves activitats.

¿Cuáles fueron sus primeras lecturas poéticas y qué autores le influyeron?

Quan era una nena llegia Federico Garcia Lorca. Després, amb 15 anys, em va fascinar la Generación del 27, sobretot Pedro Salinas. Amb 17 anys vaig
començar a llegir poetes catalans, Vicenç Andrés Esteller crec que va ser el
primer.

¿Cómo definiría a su poesía?

Vital. Vull que les paraules toquin al lector i que encomanin l’alegria de viure. Dir molt en poques paraules. Fugir de les obvietats.

¿Cree que la poeta “evoluciona” en su escritura? ¿Cómo ha cambiado su lenguaje poético a lo largo de los años? 

Sí! I tant que sí! Escriure és un ofici i només pel fet d’escriure cada dia ja
aprens i millores. Llegir, llegir molt. Dubtar i no tenir por a equivocar-te. Fent i desfent aprèn l’aprenent, diu la dita. En el meu cas, crec que he madurat, que ara la meva poesia és més sòlida. O almenys ho intento.

¿Cómo siente que un poema está terminado y cómo lo corrige?

En el meu cas un poema passa per moltes fases, el treballo molt. És l’instint qui em guia. És com polir i tornar a polir. Arriba un moment que sento que ja està, que ja he dit el que volia dir. El que faig és connectar amb una part de mi que només existeix quan escric.

¿Cuál es el fin que le gustaría lograr con su poética?

M’agradaria ser màgica.

¿Qué lugar ocupa, para una poeta como usted, las lecturas en vivo?

Son molt i molt importants. M’agrada escoltar i llegar poesia en viu. Em sento trobairitz. És comunicar al moment, crear art fungible.

¿Qué opina de las nuevas formas de difusión de la palabra, ya sea en
páginas de Internet, foros literarios cibernéticos, revistas virtuales, blogs, etc?

Tot el que sigui comunicar, difondre sentiments i opinions, establir vincles, em sembla perfecte. Una altra cosa és que el resultat es pugui dir literatura.

¿Podría recomendarnos un poema de otro/a autor/a que le haya gustado mucho? 

Qualsevol poema del llibre I Déu en algun lloc de la poeta Sònia Moll. Recentment s’ha editat bilingüe per Godall edicions (Y Dios en algun lugar).

Us en regalo un:

La mare és petita

I tu no saps com créixer

per sostenir-la.

Fer-se gran, Sònia Moll

Mamá es pequeña

Y tu no sabes cómo crecer

para sostenerla

Hacerse mayor, Sònia Moll

¿Qué libro está leyendo en la actualidad?

La novel·la Ciutat de Mal (Angle editorial) de Jaume Pons Alorda. La novel·la Els Dits dels arbres (Bromera edicions) d’Anna Maria Villalonga i rellegint el llibre de poemes Boscana (Lleonard Muntaner Editor) de Laia Llobera.
En el meu blog 4lletres.cat tinc una secció “T’he llegit” on acostumo a escriure 4 ratlles sobre el que llegeixo.

¿Qué consejos le daría a un/a joven escritor/escritora que se inicia en este camino de la poesía?

Que llegeixi molta poesia i que investigui. Que contacti amb les i els grans
poetes vius i aprengui d’elles i ells.

¿Cómo ve usted actualmente la industria editorial?

Per sort hi ha gent que s’arrisca per amor a la cultura i s’atreveix a editar
poesia. La poesia té pocs lectors, però les editorials no es rendeixen i
segueixen impulsant-la.

¿Cuál es la pregunta que le gustaría que le hubiera hecho y no se la he
hecho?

Si la poesia pot fer riure. El públic en general creu que un escriptor treu el millor que hi ha dins seu quan escriu des de la tristesa. I no és cert. Quan millor s’escriu és quan es té l’ànima en pau i s’està equilibrat, aleshores, l’escriptor utilitzarà el sentiment que li calgui en cada cas. I sí, la poesia també pot fer riure. Igual que pot provocar, escandalitzar, acaronar…

Muchas gracias Marta por haber accedido a la entrevista y por este último regalo sorpresa que nos haces, ¿nos lo puedes explicar?

Sí, Lizza i Vedettes són poemes del llibre «Gàngsters, ploma i vaudeville» i Àcid és el primer poema d’Escorcoll, un llibre que parla de dones a la presó.

Lizza
Vedettes
Àcid

A vosotros, lectores, esperamos que hayáis disfrutado. Gracias por haber llegado hasta aquí.